Llegesc l'enquesta que l'altre dia publicava un diari (una pista: no era aquest, i tampoc no era, què sé jo, El Mundo, per exemple) a uns escriptors en llengua castellana suposadament afectats i marginats perquè encara, oh infàmia, no han rebut cap invitació institucional per participar a la propera Fira de Frankfurt, i hi trobo dues coses que de seguida em criden l'atenció: una, que ells no s'hi deuen sentir gaire, de marginats, perquè gairebé tots coincideixen a dir que maleïdes les ganes que tenen d'assistir a l'esdeveniment (només un reconeix que "està esperant" que li diguin alguna cosa al respecte), o sigui que, si no hi són convidats, sembla que no els afecta ni mica ni gota. I dues, que els mateixos titulars —certament espectaculars, pel que fa a cos delletra i espai dedicat a l'assumpte— podien haver-se aplicat a una quantitat més aviat enorme d'escriptors en llengua catalana que tampoc encara no han rebut cap invitació per anar a Frankfurt i (esgarrifeu-vos) és ben possible que no la rebin mai. És una pena, però, com deia la cançó, la vida és així i no me l'he inventada jo.BROMES A BANDA, EL QUE DE VERES CRIDA l'atenció és la voluntat d'aquest diari tan seriós de revifar una falsa polèmica inflant-la amb demagògia i paraules campanudes, com ara "marginació" o "fonamentalisme". Bé, cadascú és molt lliure de fer el que li sembli amb el seu prestigi i la seva credibilitat professionals, i per altra banda els comentaris que ahir hi dedicaven, a les planes de l’AVUI, l'Ada Castells o l'Ignasi Aragay són més que suficients per desemmascarar, si cal, a quina mena de maniobra i d'ideologia respon una, diguem-ne, notícia, d'aquest calibre. Però no em sé estar d'afegir-hi un parell d'observacions de collita pròpia, que m'agradaria compartir amb el lector amable.QUE LA POLÈMICA ÉS FALSA RESULTA FÀCIL de comprovar si es planteja en termes de reciprocitat: quan Espanya assisteix com a convidada d'honor a algun esdeveniment literari internacional (com ara la Fira de Guadalajara, o la de Frankfurt mateix), endevina algú en quina llengua escriuen els autors que formen la comitiva oficial? Exacte, en castellà. Exclusivament? Exclusivament, o, si de cas, com a molt s'organitza alguna tauleta rodona testimonial amb presència d'un autor (un, i no més) en representació de cadascuna de les reserves índies (perdó, comunitats autònomes) on també es parla i fins i tot es fa literatura en alguna de les altres llengües d'Espanya, cooficials només, i encara gràcies, als respectius territoris. I ja dic: això només passa de tant en tant, quan els organitzadors de torn estan de bon humor i se'n recorden, de la magnífica pluralitat cultural i lingüística que conté Espanya en la seva indivisible unitat, però el més habitual és deixar-se d'històries i que el programa d'actes estigui protagonitzat íntegrament per la literatura escrita en castellà, i pels seus autors.COSA QUE A MI, PER EXEMPLE, EM SEMBLA molt bé: al cap i a la fi, és una idea sòlidament establerta que la literatura espanyola és la que s'escriu en espanyol (i no en català, gallec ni euskera), i per tant és lògic que la seva projecció internacional es faci només en aquesta llengua. El que ja no lliga tant és que, aleshores, cap diari no publiqui grans titulars exclamant-se que els escriptors en llengua catalana encara no han rebut cap invitació per part de les autoritats espanyoles, ni faci enquestes a escriptors catalans marginats o afectats, ni per descomptat a ningú no li passi pel cap parlar de fonamentalisme. I per cert, ara que m'hi fan pensar, als prestigiosos autors enquestats l'altre dia no els he sentit lamentar-se mai perquè hagin trobat a faltar els seus col•legues en llengua catalana en un o altre pessebre, ja veus quines coses.UNA CURIOSITAT PER ACABAR: si tan preocupats estan alguns per la pluralitat de la cultura catalana, com és que a l'hora de denunciar preteses marginacions d'autors en castellà sempre mencionen i enquesten els mateixos cinc o sis noms? Si n'hi ha molts més, home, i també molt bons: Carlos Marzal, per exemple, excel•lent poeta valencià en llengua castellana, o José Carlos Llop, exquisit narrador mallorquí en llengua castellana. Perquè parlàvem de la cultura catalana, no? O és que aquests viuen a lloc tan exòtics que fins i tot pot ser que no els vingués de gust prestar-se a atiar tergiversacions i reduccionismes interessats?
Sebastià Alzamora, escriptor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada