05 de novembre 2007

L'efecte Frankfurt


L'efecte Frankfurt
Ada Castells

Frankfurt ha generat eufòria. A la roda de premsa de clausura, el director de l'Institut Ramon Llull, Josep Bargalló, deia que ens havíem "equiparat amb les grans literatures europees". Era el que li tocava dir, però entre els passadissos de la fira també es podien sentir sentències similars: "S'ha descobert una gran cultura del sud", comentava un periodista alemany gens sospitós de catalanofília i, setmanes després, en dues entrevistes amb autores estrangeres, la corsa Catalina Maroselli Matteoli i la francesa Adèle O'Longh, coincidien a comentar que estaven contentes de ser traduïdes al català pel seu prestigi.

La qüestió és: ¿Quant de temps durarà aquesta bona sensació en un país aficionat a posar-se pedres al fetge? Més enllà dels discursos triomfalistes o dels bons propòsits, el mercat sempre acaba posant les coses al seu lloc, però és evident que no tot es pot deixar en mans del laissez faire, laissez passer. Les literatures amb un suport potent darrere seu tenen les de guanyar. El talent és una arma carregada de futur, però només amb talent el futur arriba massa tard, quan els autors ja són morts i per casualitat un professor universitari els descobreix cent anys després.

El repte d'ara és més urgent: es tracta d'aprofitar l'avinentesa de Frankfurt per recuperar el prestigi d'una literatura que no aconsegueix guanyar el partit ni en camp propi. Només cal veure les xifres de consum d'oci entre els joves i comprovar que la literatura escrita en català hi té un paper més que discret; només cal resseguir, any rere any, com els escriptors en català perden terreny en el que havia estat el seu gran dia: Sant Jordi, i només cal observar la cobertura mediàtica que es dóna a aquests autors, que és ben minsa.

Suport mediàtic

Durant una setmana d'octubre, oh meravella, aquest aspecte mediàtic va canviar i la presència dels autors en els mitjans catalans ara dóna els seus fruits. És allò tan recurrent en la història nostrada: fins que no et riuen les gràcies a l'estranger no ets valorat a casa.

Mireia Perelló, que s'encarrega de la narrativa a la Llibreria Proa-Espais, un establiment especialitzat en català, diu que han notat un augment de vendes: "Sobretot de Maria Barbal i de Jaume Cabré, que s'ha revifat moltíssim, i de Quim Monzó, fins i tot, abans que sortís el seu últim llibre, ja ens demanaven títols anteriors". És lògic. Són els autors que més han brillat durant la setmana de glòria de les lletres catalanes.

Lluís Morral, de la Laie, ha notat sobretot l'augment de vendes en Jaume Cabré: "Les veus del Pamano va sortint molt, quan sempre havia estat un llibre de fons. Hem demanat més piles perquè hi ha demanda", explica.

L'editor de Cabré, Isidor Cònsul, confirma aquesta impressió dels llibreters que ho viuen des del peu de la trinxera: "S'ha notat molt, fins al punt que a Proa fem una doble reedició de la novel·la que sortirà el 15 de novembre de cara a la campanya de Nadal. Per una banda, traiem una edició en format normal, que ja va per la vuitena i, per l'altra, un especial Frankfurt, que serà treure la que ja vam fer fa un temps amb rutes pel Pallars i amb una portada diferent".

Arran de Frankfurt, Cabré ha passat de ser un long seller, amb llibres que sempre van tirant, com Senyoria i La teranyina, a convertir-se en un bestseller, ja que porta 30.000 exemplars venuts, segons el seu editor.

La Magrana no s'ha animat a rellançar Pedra de tartera, de Barbal, més que res perquè al setembre ja en van fer una edició en butxaca. Feia poc també l'havien editat en tapa dura amb motiu del vintè aniversari de la novel·la. L'editora Isabel Obiols, gens aficionada a les exageracions de bones collites, explica que l'edició de butxaca l'han reimprès dues vegades, "cosa que és normal perquè és un llibre que funciona molt en les escoles i al setembre i octubre sempre s'incrementen les vendes. El que és excepcional és que també s'hagi venut en tapa dura".

I el que és més curiós és que l'interès pel títol estrella de Barbal també s'ha incrementat en castellà. Camila Enrich, editora d'El Aleph, s'ha atrevit amb la reedició de la traducció d'Ana Maria Moix, que Lumen havia publicat el 1986 amb el títol Canto rodado i que ja no es trobava: "L'èxit de l'edició alemanya és el que ha fet que ara ho recuperem en castellà".

En canvi, a Destino no han reeditat Las voces del Pamano, de Jaume Cabré, perquè, segons fonts de l'editorial, ja en tenen al magatzem.

El llibreter de la Catalònia, Roberto García, confirma aquest interès pels títols en castellà d'aquests autors catalans: "La gent se sorprenia que Barbal no es trobés en castellà. També es demanen les traduccions d'Anagrama que tenen Moncada i Monzó". Els lectors de Monzó en castellà, però, encara hauran d'esperar un temps per poder llegir el seu últim llibre de contes, Mil cretins, a Anagrama.

Un altre èxit de la fira va ser Carles Porta amb Tor, però els llibreters consultats no han comprovat que això hagi fet augmentar les vendes d'aquí. La seva editora, Isabel Martí, de La Campana, en té una explicació: "Ja havia venut 50.000 exemplars, i superar-ho és difícil". Tots els fracassos de la literatura catalana fossin així.