05 de juliol 2007

Frankfurt: franquesa robada

«En un sol dia, els pares de l'escola de les meves filles em pregunten pel "merder" de Frankfurt, la ministra espanyola de Cultura alliçona l'Institut Ramon Llull (IRL) sobre com ha de treballar i l'escriptora Maruja Torres fa broma en un diari seriós sobre un partit indigenista que aconsellés no convidar Vargas Llosa al Liber per crioll. Això vol dir que la millor notícia cultural dels darrers anys per al nostre país és malauradament percebuda per part de molts ciutadans com si es tractés d'un problema, que l'Estat ens troba subsidiaris i que els catalans tornem a ser vistos com a mesquins discriminadors, circumstància que deu tranquil·litzar en gran manera aquells que han deixat de considerar progre mullar-se per una gran llengua petita que sobreviu contra corrent. Jo estic segur que l'èxit de la cultura catalana com a convidada d'honor a la propera Fira del Llibre de Frankfurt desfarà una bona part d'aquests embolics, però potser també hi podríem fer alguna cosa nosaltres.

»¿COM? Parlant amb franquesa i dient les coses pel seu nom, per exemple. Començant amb un reconeixement explícit a la Frankfurter Buchmesse, una entitat privada estrangera que mostra més interès per la cultura de Llull, March i Pla que la majoria dels polítics (i banquers, periodistes o acadèmics) del país que assegura que la representa a la Unió Europea o a la Unesco. Continuant per recordar demostrant paciència (s'ha dit cent vegades, i encara n'hi ha que fan com si no ho sabessin) que la Fira és qui convida, i que hi han convidat la cultura catalana, ni Catalunya ni tampoc la nostra literatura. Recordant així mateix dos fets que resulten claus: que es tracta d'una fira professional del llibre en el sentit més ampli d'aquest terme i que els veritables protagonistes hi són els que hi assisteixen cada any, els editors. Explicant que la feina de promoció de la cultura catalana i de la seva literatura es porta a terme amb bons tècnics i amb estratègies diverses: que ve de fa anys, ha passat per consellers de tots els colors i que continuarà enllà del mes d'octubre vinent i de l'actual equip a l'IRL. I, tant com tot això, aclarint que la nostra presència a Frankfurt s'haurà de valorar pel conjunt de tot el programa, no per cap llista ni per cap percentatge ni per cap declaració, perquè ni la Fira ni la cultura tenen res a veure amb uns Jocs Olímpics i, per tant, allà no hi ha seleccions, no s'hi desfila rere cap bandera i no hi ha medalles ni classificacions finals: es tracta de ser-hi, d'aprofitar l'excepcional oportunitat per presentar-nos com a antics, originals i alhora universals i d'intentar millorar les condicions per a la receptivitat envers els llibres catalans, cosa que ara ja està passant. Si tot això es té clar, la parauleria interessada i les opinions sobre opinions dels darrers mesos moren soles.

»¿DE QUINA ALTRA manera? Doncs aclarint què hi volem anar a fer. Perquè el programa i les claus d'avaluació variaran en funció de l'objectiu. Frankfurt pot servir per a la projecció exterior o bé per a la promoció aquí. I la presència a la Fira o la promoció interior poden buscar l'atenció del públic general, dels mitjans o dels especialistes (editors, agents, scouts). Es tracta de tenir clar què s'hi vol aconseguir, bastir el programa en funció d'això i explicar bé què fas i què no fas i per quina raó. Fins a aquest moment sembla que hi vulguem jugar a totes, amb la dificultat i el risc inherents: volem impressionar el públic alemany vinculant el llibre català amb altres elements de la nostra cultura (art, cuina) més coneguts i reconeguts, també volem tenir una forta presència a la Fira atorgant el protagonisme a les lletres catalanes i a més a més no parem de discutir entre nosaltres. ¿Per què ningú no diu, però, que el purisme identitari i els pronunciaments parlamentaris són aliats contraproduents que donen dels catalans la pitjor imatge possible a Alemanya? ¿Per què no s'insisteix en el fet que des del Govern de Catalunya es convida la cultura i els autors d'enllà del Principat per mostrar a Alemanya que les cultures van més enllà de fronteres, que les difuminen i les enriqueixen, que agermanen ciutadans de territoris separats per diferents administracions? Tres grans esdeveniments contemporanis marquen tres dinàmiques en la memòria col·lectiva recent dels catalans: en un extrem hi ha els Jocs de l'any 1992, que van començar i es van acabar bé; a l'altre el trist Fòrum de les Cultures, que va començar de manera indefinida i així va acabar als ulls dels ciutadans. En l'endemig, el procés de revisió de l'Estatut va tenir una bona sortida i un final fosc (a l'espera encara de saber què se n'ha fet).

»ESPEREM que la presència a Frankfurt inauguri una quarta via que vagi des de les dificultats inicials fins a l'èxit final. Catalunya i la projecció de la seva cultura han entrat enguany en un estadi nou amb l'exposició Barcelona & Modernity al Metropolitan de Nova York i aquesta invitació d'honor a la Fira de Frankfurt: cap d'aquests dos fets no és casual, neixen de la riquesa i de la potència de la nostra realitat sumada a una política feta amb ambició, convicció i constància. Aquest és el camí. Aquesta és la manera com podrem acabar tranquil·litzant els ciutadans, la ministra i els col·legues que escriuen en castellà, i celebrar amb tots plegats els bons resultats d'una indústria i una literatura que també són d'ells.»

Jaume Subirana